Monday 2 de February de 2009, 20:20:18

2 Comentarios

Dia 25 gener 2009, baixant pel col dels isards, desprès d'haver fet la canal estreta al Gra de Fajol petit, durant les pràctiques del curs d'alpinisme vaig patir l'accident.

No sé quants metres vaig lliscar muntanya avall, però van ser els suficients per espantar-me en comprobar com no tan sols no em podia aturar amb el piolo sino que a més anava lliscant bastant ràpid i tenia temps per desitjar amb totes les meves forces que m'aturés. També va haver temps per notar els impactes. Recordo dos. Amb el colze dret vaig picar de ple contra una gran roca que sobresortia de la superfície de gel i neu dura. Vaig notar una gran punxada al colze i pocs metres després em vaig aturar. Per fi. Per fi. Per fi.

L'altre impacte va ser a la mà esquerra. També vaig picar contra una pedra i vaig notar el dolor a l'instant. Quan em vaig aturar vaig moure les cames i els braços, amb la esperança de tranquilit-zar els companys que van veure tota la caiguda. Encara estava boca avall. Una estona desprès em vaig donar la volta i vaig respirar profundament. El dolor a la mà era insuportable. Recordo que vaig escupir a la neu i la saliva no estava tacada de sang. No m'havia trencat cap dent, o això creia. Al cap d'uns minuts van arribar els companys. Javier, Josep, Txell, Joan i les dues persones que baixaven amb nosaltres. La veritat és que les seves cares mostraven la tensió continguda que van passar mentre lliscava muntanya avall. Assegut a terra vaig fer uns estiraments dels braços i coll, i encara que em feia mal no tenia res fora de lloc. Tampoc a les cames encara que el genoll esquerra si em feia mal. La mà esquerra ja era on més patïa. 

Els meus companys em van aixecar molt a poc a poc, van agafar la meva motxilla, em van donar un bastó i tot coix vam anar cap al refu. Encara tremolava. Els dos alpinistes van donar-me un iboprufé i aigua. Gràcies.

Quan caminàven fins al refu em preocupava la mà. No sabia com estaria allò quan em traguessin el guant i encara no m'havia tret l'ensurt del cos.

Ja al refugi van començar les cures. Petita ferida al colze amb inflamació. Un bon blau al genoll esquerra amb ferida superficial i una bona inflamació. El moment crític va ser treure el guant. Jo no mirava i amb molt de dolor vaig preguntar quin aspecte tenia. Resposta: gran inflamació a la zona del segon metacarpià i petit però profund tall. Ho vam netejar amb iode i van posar fixar el dit improvitsant una cedula. Gràcies companys per l'atenció mèdica.

De seguida ens vam posar en marxa i els companys van trucar urgències de la Feec i quan vam organitzar tot em vam baixar cap a la Teknon. Novament gràcies als companys i monitors del curs per la seva atenció, cura i acompanyament.

Quan vaig arribar a urgències ja em feia mal tot el cos i estava molt marejat. Em van injectar un calmant i em van fer unes cures dels hematomes del genoll i del colze. Van detectar després de les radiografies que s'havia trencat el segon metacarpià de la mà esquerra. Escaiola i cap a casa. Els dos següents dies estava marejat, em feia mal tot el cos i encara no havia assumit el que m'havia passat. Un sentiment de culpa i de por que em va durar dos o tres dies anava desapareixent i a la vegada el dolor que em feien els blaus del meu cos.

Han passat vuit dies i encara que ja he superat l'ensurt i les ferides es van curant el metge m'ha dit avui que m'estaré un mes amb l'escaiola. També es mostrava optimista perquè confia que el dit quedarà restablert totalment.

Així que m'espera un mes de recuperació. Paciència. Molta paciència.

2 Comentarios

Enviado por Madveras el Tuesday 3 de February de 2009

“quin ensurt!!!, m'alegro que "nomes" quedes en la fractuira del 2on metacarpià, recordo un accident similar en el coll dels Isards fa uns anys, que el noi no va tenir tanta sort y es va fracturar unes quantes costelles y la cadera.

Molts anims per la recuperació, que et pasi molt rapid y ben aviat un altre cop a la muntanya ;)”

Enviado por Igna el Tuesday 3 de February de 2009

“Jo també vaig tenir un bon ensurt en aquest coll...es ben malparit...sort que portava casc i motxilla i no duia grampons. vaig rodolar vaig començar a donar bots...vaig acabar al costat d'un pedregal i per sort no vaig picar amb cap pedra directament al cos. Ànims i sobretot apren de l'experiència....”